L'Orco

From Wikisource
Jump to navigation Jump to search
L'Orco (1885)
by Jan Batista Alton
Ladin da Calfosch
157506L'Orco — Ladin da Calfosch1885Jan Batista Alton

da Rimes Ladines



Lʼ Orco.

Bëgn tert ciantâi te na bela compagnia
De mitans ladines fines tlʼ ostaria
Che fej confin tra nos Ladins y chi
Dlafora che ion oress fá düc mac
Chisc tan de Ladins cun sü debic y ac;
Dal bel chʼ al fô iló ne lasciânʼ dʼ rí!

Inant messâi ciamó me trapiné
Vers San Martin, scʼ i orô me strasciné
Bel plan a ciasa, bëgn che düc me dij,
Chʼ al foss miec sté iló por lʼ Orco y le bau
Che chir dʼ mené ite la püra jënt da brau,
Scʼ al nʼ é de chi che jí de nöt dezid.

Che mai cherdess al bau? ponsâi tra me;
Por chësc bel snel fajôi cunt por dé
Al ostí chël chʼ i â spenü, mʼ un vá spo inant
Bel plan invers Longega zënza valʼ
Desturb y zënza dʼ incunté n ciaval,
Cun lʼ edl a tera y n ciar no do no dant.

Longega é lunc da Picolin n püʼ plü
Co nʼ ora; bosch él dlunch, dainré na flu,
Da vigni pert sot strada y sura sö;
Mesora sö spo jö tan dî, chʼ al é
N spavënt, condüj la strada; bëgn daidé
Savess chi che lʼ oress fá pro le rü.

Cun mi pinsiers sëgn jôi inant por le bosch
Bel dërt y zënza ciancanté; n arosch
Parôl che gniss cun me saltan insciöchʼ
Ëi fej a dërta y ciampa zënza avëi
Valʼ tëma chʼ iö le pestass sot; n famëi
Parôl de tëma plëgn por n dër gran scich.

En mez al bosch olachʼ al é na crusc
— Sigü na gran morvëia te teʼ bur lüsc —
Devënta chël arosch na cogora,
Che salta cun sciosciüre teribl ia y ca
Por strada dlunʼ buran insciöche zacá
Mʼ oress fá tëma dʼ chi che ion tësora.

Avisa insciöchʼ an vëiga le vënt gonot
Fajon rodé te strada le stöp, spo te n bot
Vá döt en föm che vignun dijess chʼ al foss
Na niora, no atramënter roda sëgn
Incër mi corp la bala y dá bur sëgn
Por un chʼ é scialdi ri y nʼ ó ester pros.

Insciöchʼ an tira n salt, scʼ an pësta sö
Na bisca, salti ince iö sö en alt spordü
Dal movimënt che fajô la bala ʼcër
Mi pîsc saltan dessot, dessura sö,
Da vigni pert; chʼ i foss sté mordü
Podôn crëie y sigü no püch mo dër.

Tlʼ aria salti sëgn te n iade y sot
Mi püri pîsc, che parô de füch dal blot
Spordü che i mʼ â, vëighi chël malan
Che devënta n bel ciaval bel blanch, söl ce
Bel fosch insciöche ciarbun y söl spiné
Na striscia bröma, dlunch de bel polan.

Mai nʼ âi odü crësce valʼ tan snel co chël
Ciaval; da n menüt al ater vëighi, chʼ al
Devënta tres plü gran; te n cört âl pié
Lʼ altëza de Pütia che nʼ é mia no tan pice,
Da vigni pert odôi sura i pic,
Dal ciurn chʼ iʼ fô minâi dʼ ester te Gé.

“Cun me gní mëssesʼ”, dij sëgn chël rozun;
“Mo sais, mi jonn, i ne sun degun mansun;
Por chësc stá zënza tëma, de mal ne te pól
Sozede, mo ciara bëgn y stá bel chît
Sön mi spiné; ʼci lʼ edl tigní bëgn fit
Messessesʼ vers la pert che sʼ oj mi col.”

Stimé stimâi dër ion al Orco can
Chʼ i odô chʼ ël fô tan pros scebëgn che malan;
Tles tlines le pëii, me tëgni dër strënt pro le col
Ciari dantaldöt de ne tomé jö dʼ ël
Por nʼ ester söl momënt inscicöhe n pavël
Fracé, sce n ri pic möt tla man se le tól.

Chʼ al foss gnü mat parôl sëgn a me,
Falé falâl püch chʼ al ne me gniss da rí,
Deachʼ i le vëighi rodan incër ël ia
Tan snel chʼ al ê n spavënt; tremé tremâl
insciöche na fëia; chʼ al sozedess valʼ mal
Temôi cun bona rajun y periâ a Maria.

Do chʼ ël â fat n valgönes rodes, vál
Tan snel chʼ an ne pó sʼ imaginé por val
De Badia a sprom che döt parô n föm,
Sʼ archita sö na munt curida de nëi,
Se jeta a tera y leca dala sëi
La nëi, no plan mo insciöchʼ i cians aslöm.

Palsé chʼ ël â assá se level impé,
Scomëncia a rajoné dijon: “Cez chʼ é
Chiló ʼcëria tan lunc y lerch che te pos
Odëi cun lʼ edl y tó, sce tʼ ós vire cun me;
Te n palaz te menarâi, sorví da re
Sarásʼ da mies mitans te döt cez che tʼ os.”

O gran morvëia de chël chʼ i odô tan bëgn,
Scebëgn chʼ al ê döt nöt; söl cil sarëgn
Odôi bel sorëdl che slominâ
Cun döta belëza, sot me jö bi pra,
Pastöres, ciamps y bosć bi gragn y intrá,
Da vigni pert tan lunc che lʼ edl tirâ.

Tenté fôi scialdi y zënza dî ponsé
Damani ci chʼ i messâ fá por teʼ
Bi paisc ponsan cun bona rajun chʼ al ne dess
Tan de beles robes debann a me che nʼ injô
Nët nia. “To corp y lʼ anima ói che sî mi”,
Respognel tosc, damana spo scʼ i oress.

“Mi bel ciaval, odëi to rëgn ion
Oressi, tües mitans ince zënza ingian
Chʼ é sigü dër beles; tröp mʼ incrëscel, che tʼ ós
Da me n püʼ massa; pënsa ci che tʼ as dit:
La soma é massa grana che tʼ os por fit;
Fá condiziuns bëgn tröp plü lisieres posʼ.”

“Sté mëssi a chël chʼ iʼ á dit”, respogn chël diau,
— Conësce conesciôi sëgn chʼ ël fô brau —,
“Dl rest sarasʼ contënt de chësc barat;
Cez che tʼ os avëi te dái dër ion, sî sëgn
O canche to corp plü tert ne dá plü sëgn;
Por chësc nʼ orëi ponsé, che te fosses mat.”

“Chʼ i sî n gran mat y fejes damat, co mai
Le podessi neghé? mo i crëii che vignun datrai
Sî mat, chësc tröp chël manco, donca bria
Ne nʼ ái de me dodé, mo chël tʼ ói dí,
Chʼ i ne sun tan mat da vëne la roba de Dî
Chʼ i nʼ ess spo en lʼ ater monn n momënt na tria.”

“Consié por su to bëgn me pél chʼ i tʼ aisʼ;
Sce ne tʼ ós gní a bones, toli n ater tai,
La forza adori y ci che tʼ ós fá cun me,
Pür stënta che tʼ es, orunse bëgn ion odëi;
Ciamó porvé ne nʼ asʼ y ne posʼ savëi,
Tan grana che sî mia forza cuntra te.”

Finí chʼ ël â de dí chësc tant, danü
Me sáltel sot les iames; iö dʼ me möie
Nʼ ái plü dlaurela y ciari solmënter dʼ sté
Bëgn frëm por tëma chʼ i ne tomass jö;
Y restass mort söl colp sciuré te valʼ rü;
Chël iade ponsâi bëgn sigü dʼ resté.

Chʼ ël jiss cun me tl infer cherdôi sëgn,
— Solmënter chësc ciamó me fôl debojëgn —
I odô cochʼ ël spromâ snel
Insciöche na saita dlunch por munts y vals;
Cherdü ne nʼ essi mai chʼ ël foss tan falz
Por ester a i ciaré n ciaval tan bel.

Tan dî chʼ ël foss salté ne podessi dí,
Chʼ al foss scialdi tert odôn dal de,
Che gnô bel plan da insom di crëps y pic;
Iló te n iade aldîi le sonn, scebëgn
Che dalunc, de ciampana che dê a jënt sëgn le sëgn
Dʼ dí lʼ Ai Maria lascian da pert i vic.

Apëna aldîn chël sonn che mi ciaval
Insciöchʼ ël fossa sprigoré te na val
Bëgn bassa tira n salt, scomëncia snel
A tremoré por döt so corp, chʼ an ess
Miné chʼ ël ess frëit, scebëgn chʼ ël suiess
Y foss döt en gota y bel morjel.

Ci che foss spo de me pür nascënt
Ne sái ves dí; chʼ i sun dal gran spavënt
Gnü fora de me y tomé da nescia ma
Me recordi; füch me sál dʼ avëi traodü;
Püch do me sunsi tan da n bot spordü
Chʼ i sun rovegnü pro le Crist o n püch iadelá.